Exposició Barcelona i Cerdanya de la mà
Obra pictòrica d'en Josep Padró Patau que va néixer a Barcelona, al barri del Poble Sec, on va viure sempre. El seu lligam amb la nostra comarca ve per part de la seva mare, que va néixer a Targasona (Alta Cerdanya), i sovint havien anat a passar estius a Llívia, ja que tenien una nombrosa família a Cerdanya. Des d'aleshores mai va perdre el contacte amb la Cerdanya.
| Què |
|
|---|---|
| Quan |
14/07/2011 10:00
a 10/08/2011 20:00 |
| On | Museu Cerdà - Sala Planta 1 |
| Nom | museu@puigcerda.cat |
| Telèfon de contacte | 972-88-43-03 |
| Afegeix un esdeveniment al calendari |
vCal
iCal
|
Exposició Barcelona i Cerdanya de la mà. Del 14 de juliol al 10 d'agost
La vinculació de Josep amb Cerdanya li venia per part de mare, el pare de la qual era fill de Targasona i la mare d’Eina. Van tenir una nombrosa descendència disseminada per Angostrina, Bolquera, Llívia, Santa Llocaia, Puigbalador, Bellver, Barcelona i París. Fins i tot, un cosí, en Pere Patau fou bisbe auxiliar de Perpinyà. Resultat de les visites mútues, en Josep Padró Patau va fer molta amistat amb en Ventura Meya Patau, de Cal Manuel de Llívia.
Els paisatges de la Cerdanya li van donar peu a poder pintar els seus motius preferits: el bestiar –les vaques-, els pobles, la vida del camp, les esglésies. Molts dels seus quadres reprodueixen una Cerdanya que ja no existeix: carreteres amb arbres, horts, antics edificis, carros de bous, vida pagesa pretèrita... De manera que això confereix a la seva pintura un valor de testimoniatge històric.
Ja hem comentat que va viure tota la seva vida al barri del Poble Sec, en torn a la plaça del Sortidor, i aquests són els seus motius barcelonins preferits. A destacar el bar de Cal Jesús, obert des de principis del segle XX i que mai no va canviar d’aspecte. Aquí es trobaven cada dia a les 10 del matí les forces vives del barri per esmorzar: el farmacèutic, el mecànic, el fuster, els cansaladers... i evidentment el vaquer. Home lligat a la vida del barri, col·laborà activament en algunes de les entitats socials del mateix.
A petició de la seva jove, Conxa Piedrafita, va pintar altres paisatges barcelonins ben característics, com el Liceu, Sant Pau del Camp, el Mercat de Sant Antoni, el cine Arnau, la Universitat, la catedral... D’altra banda, es va aficionar a fer motius retrospectius, com la font del Sortidor, un tramvia de cavalls, servint-se de fotografies antigues.
